The fallout és una pel·lícula protagonitzada per la Vada (Jenna Ortega), una adolescent de setze anys que passa per un succés que canvia tots els aspectes de la seva vida i crea distancia en les seves relacions més properes. Durant sis aterridors minuts de tiroteig, la protagonista s'amaga dins un lavabo de l'institut amb dos estudiants més que només coneix de vista: la popular Mia (Maddie Ziegler) i en Quinton (Niles Fitch) qui arriba ple de sang després de veure com disparaven al seu germà. El film ens mostra el procés psicològic pel qual passa la Vada per aprendre a viure amb aquest trauma. Durant aquest trajecte veiem com la protagonista experimenta amb drogues, s'inicia en el món del sexe amb la seva amiga Mia, o com es desperta entre malsons aterrada i tremolant durant les nits. Al final de la pel·lícula podem veure com la Vada, que per fi havia començat a aprendre a conviure amb el viscut, rep un missatge al mòbil de les morts d'un nou tiroteig.
La pel·lícula de drama adolescent va ser escrita i dirigida per Megan Park, qui es va estrenar com a directora a la gran pantalla. Personalment, crec que Park ha fet un treball excepcional gràcies a la combinació de la seva intimitat discreta i el seu enfocament a les conseqüències. A més a més, em fascina el fet que la pel·lícula sigui centrada bàsicament en els cinc adolescents i les seves diferents evolucions davant el trauma. Per una banda tenim el cas de la Mia, qui viu el post trauma totalment sola, ja que els seus pares són artistes que viatgen pel món i mai són a casa. En Nick, el millor amic de la Vada, que a partir de la traumàtica experiència, decideix donar visibilitat a aquest tipus d'homicidi a través de conferències i vídeos per les xarxes socials. En Quinton, qui afronta el trauma havent perdut al seu germà en el tiroteig. Finalment la Vada, una noia de setze anys que aparentment ho tenia tot, però després de viure aquest fet, es troba perduda en si mateixa.
Es tracta del primer film enfocat en la generació z. M'agrada que la directora s'interessi per les emocions que generen les xarxes socials o una cosa tan comuna com són els missatges de texts entre els adolescents avui en dia.
Considero que és una pel·lícula única, ja que compta amb la confiança en si mateixa per plantejar qüestions de gran importància, com són els tiroteigs a les escoles i instituts dels Estats Units; i a l'hora, la humilitat de no oferir una solució final. Ens ensenya que la Vada, al igual que tots els estudiants que passen per aquesta situació, mai aconseguirà superar del tot la tragèdia, sinó que haurà d'aprendre a viure amb ella i la realitat que aquest tipus d'homicidi és una cosa comuna en aquest país.
En conclusió, m'ha semblat un film excepcional, capaç de tractar temes de gran importància de manera reflexiva i realista. Recomanaria a tot el públic major de quinze anys que veiés aquest espectacle audiovisual, ja que personalment la considero com a única entre totes les pel·lícules de temàtica dramàtica.
Fet per: Idoia Subirós
Escolta l'àudio de l'entrada!
Añadir comentario
Comentarios